Reflexió personal abans que res:
Hem de sortir, participar i viure per poder avançar. Estem enclaustrats en un model d’indústria que vàrem abandonar fa 15 anys per dedicar-nos a la docència i ara mateix no te res a veure amb les doctrines empresarials actuals.
Va haver una frase de la xerrada que em va copsar:
SI NO PENSAIS EN EL FUTURO NO LO TENDREIS
Hem d’actualitzar currículums introduint a totes les assignatures la vessant se sostenibilitat i guardant unes hores pels últims avenços tecnològics .
Un exemple: podem dedicar hores a explicar la curtició de les pells, però quan els nostres alumnes vagin a l’empresa no trobaran el material del que els hi hem parlat. La nostra classe magistral ja esta en un museu. Els biomaterials i les creacions a partir de cadenes genètiques estan a l’ordre del dia i son les matèries primeres de la majoria de les empreses del sector.
De la mateixa manera ens passarà amb el Patronatge, hem de controla les noves tendències el ZeroWaste o el Patronatge cinètic i les tecnologies digitals.
I hem de ser nosaltres, no ens podem amagar rere el currículum confeccionat fa 20 anys pel departament d’educació i inspirat en un model d’indústria que no te res a veure amb el que els va inspirar.
